Els somnis eren per sortir de la pobresa,arribant a ser figura del toreo o bé de la boxa. Per aixó va entrar a un gimnás del Raval. Allí
com en les películes de Bogart, anaven els managers "taurons" amb la esperança de trobar un crac.
Ell va trobar dos "taurons", un molt técnic que li va ensenyar l'ofici de la boxa. I l'altre el veritable "tauró" era el que organitzava les vetllades..... aixó sí pagava molt bé. Total tres mesos amb la samarreta de amateur, i despres el pit nu de profesional. Era l'estil dels anys 30.
Molt aviat va trepitjar els millors locals de Barcelona. El Nuevo Mundo, El Iris, L'olimpia, i també el estadi de Montjuïc, en la gran vetllada del 14 de maig de 1934 junt a Paulino...